El film neix de l'impuls de crear una acció conjunta: l'exploració de la dansa improvisada en espais exteriors i el repte que suposa reescriure-la amb la càmera.
La primera trobada de treball es plasma en una filmació que obre el rumb creatiu del projecte. La Vika es mou explorant l'espai, l’Ariadna l'observa amb la càmera. Neix la càpsula 300113.
Durant el procés de creació, redacten el Manifest del Sí, que emmarca el territori d'exploració i reflexió del projecte.
En cada sessió de filmació, la dansa completament improvisada, sorgeix del diàleg amb l'espai i amb els elements que el conformen. La càmera és testimoni de l'acció des de la mateixa incertesa i intervé reescrivint el moviment; captura l'imprevisible i el dota inevitablement d'un nou sentit.
La filmació es desenvolupa sense un rumb predeterminat i sense comunicació verbal entre les artistes durant les improvisacions.
La peça no explica una història; entreteixeix imatges que conjuguen mirada, moviment i entorn, reflectint el procés de creació i comunicació entre Vika Kleiman i Ariadna Pujol al llarg de tres anys.
La intenció durant l'edició ha estat ser fidel al momentum que es va generar durant les improvisacions i alhora permetre que les imatges dialoguin entre sí mateixes per reverberació.
La improvisació com a procés i resultat
En dansa, la improvisació sol ser utilitzada com una eina per a la recerca i selecció de material, que després es tamisa i coreografia per donar fruit a la creació d'una peça. Aquest film dóna visibilitat a la improvisació com a territori artístic i llenguatge estètic en sí mateix.
La improvisació és entesa en aquest projecte com un treball d'escolta permeable i permanent amb l'espai, on el rumb de la dansa emana des de la incertesa i la fragilitat que suposa la creació en temps real.